Coll d'unicorns

Ai, els unicorns... no sé què tenen però agraden d'allò més, oi? I ara que arriba el fred, en un coll ben calentó són una peça imprescindible.

Aquest conjuntent escalfarà el coll ara que comença la fresquet i farà anar ben guapa i pentinada a la seva propietària. 

Com podeu veure, dins hi ha un pèl curt, suau i gruixut de color gris. Com podeu veure, dins hi ha un pèl curt, suau i gruixut de color gris.

 El llaç es pot posar o treure, depèn del gust, però després de la votació que vaig fer a Instagram, a tothom li agrada amb llaç, a més, està totalment de moda! Unicorns... no passen de moda i sempre agraden!

Bag to Change

Per celebrar els 4 anys del meu blog i el de aventures i desventures dels 30 vam organitzar un intercanvi que vam anomenar bag to change (bosses per canviar, o una cosa així). La veritat és que vam tenir molt bona rebuda de la proposta i s'hi van apuntar moltes noies i un noi d'arreu de Catalunya. Molt emocionada encara per la rebuda i per com ha anat tot gràcies a l'ajuda de la Marta, us ensenyo la bossa que vaig cosir per la Iolanda (d'un rebost ple de somriures).

No sé si finalment he encertat, espero que sí, però aquí la combinació que vaig triar.

Vaig dubtar molt i molt fins que vaig trobar aquesta roba estampada de fulles. La vaig combinar amb un texà negre i dins dubtava si posar un forro blanc o de quadrets.... Finalment em vaig decantar pel de quadres perquè em va sembla que seria més net que un de blanc. 

Aquí teniu la bossa que en va sortir directament cap a un poblet de Lleida! Espero haver encertat amb la combinació... que no era fàcil quan no coneixes a la persona. 

Era indispensable que tingués forro per tenir un acabat bo. Com veieu els quadres hi quedaven força bé i vaig aprofitar per posar una butxaca interior, ideal per no perdre res o perdre-ho tot a dins... depèn de com us ho mireu... A més, hi vaig posar un detall que ja us explicaré en una altra ocasió! 

El tancament el vaig fer amb cremallera. La veritat és que aquest tipus de tancament no sé si es fa ben bé així, però queda prou bé i és de collita pròpia... tot i que ja ho devia haver inventat abans algú... Una cremallera, però, sempre va bé perquè quedi tot recollit, no perdre res  i per més seguretat... Això si, us he de confessar que són la meva creu... les cremalleres i jo no som gaire amigues.... 

Finalment, i com no, no hi podia faltar un detallet d'aquests que m'agraden tant i que sempre hi poso... una cinta amb els mateixos tons taronges de l'estampat i un botó folrat amb la mateixa roba.  Tot i que a les fotografies no s'aprecia, la nansa és de nylon negre amb una ratlla taronja molt fineta.

A mi la combinació m'encanta i espero que la seva pròxima propietària també!  Bag to change!

Cabell endreçat, ben pentinat!

Vaig preguntar a instagram què agradava més, si amb llaç o sense.... i va guanyar per un 86% per davant d'un 14% l'opció amb llaç. A mi, sincerament, també m'agrada amb llaç, però a vegades el que ens agrada a nosaltres, no és el mateix que el que pensa la resta.

Més ample, més prima, doble o simple, una cinta al cabell sempre queda bé!  M'agrada posar el llaç que es pugui posar o treure, així tot i dur sempre el mateix és una mica diferent, no? Ja sabeu que m'agraden les peces versàtils.

Així que ara ja no hi ha excusa per no anar ben pentinat!

Coixínets dolcets

Tenia des de molt al principi de començar a cosir aquests dos panells de nines i no sabia gaire què fer-ne. Aquest estiu se m'ha encès la bombeta i finalment he fet dos coixins, no gaire grossos però així de bonics.

A la part de davant hi ha un panell, l'he deixat tal qual el vaig comprar, sense afegir-hi res (tot i que sabeu que m'encanta donar-hi sempre el meu toc aquesta vegada no ha estat així). A la part del darrera hi ha posat minky de color blanc que li dona una textura suau i hi combina perfectament.

L'altre coixí, el quadrat de núvols (per cert, la roba és de @desfilart) el vaig fer en un pim-pam. A casa em van dir, amb aquesta roba m'agradaria que me'n fessis un coixí, i pim-pam, 10 minutets i fet!

Com podeu veure, no té cremallera i és molt simple, però el resultat és preciós! Així que aquesta entrada és de coixins, dolcets i ben tovets per tenir dolços somnis! I tu, amb quin et quedaries?

Conjunt de feina!

Aquest any vaig començar el curs amb un nou conjunt de bossa i funda de llibreta! La funda de llibreta ha estat el 3r intent!

Aquesta roba que vaig comprar a Jan et Jul ja fa algun temps i tenia claríssim que en volia una nova bossa. S'ha fet esperar però per fi la tinc i amb una funda de llibreta de  conjunt!  A més, en una fira de manualitat vaig poder comprar nansa de cuir en to marró i negre i la vaig utilitzar en aquest projecte. Què us sembla?





La bossa és una Tote Bag normal i corrent, amb un forro de color granate a dins i una nansa de cuir negre. El tancament l'he fet d'una manera que no l'havia fet mai, i tinc clar que repetiré perquè m'agrada molt el resultat.





Faig un breu resum, a veure si em sé explicar i ho enteneu...
He cosit  la cremallera negra a dos rectangles de roba una mica més curts que l'ample de la bossa. Al final de la cremallera, he cosit dos quadradets de roba i un cop fet, he cosit tot el conjunt a la bossa.






A fora vaig inventar una flor, aprofitant un retall de roba granate amb un zig-zag petit i un forat al mig, on vaig fer coincidir un cercle. A mi el resultat m'encanta!
Com que quedava roba (i encara me'n queda una mica) faig fer-me una funda de llibreta per les reunions de l'escola. Vaig fer-la combinant la roba estampada amb la llisa de l'interior de la bossa. A fora, també vaig fer una butxaqueta per posar-hi un boli i un regle. A diferència de les altres que he fet, em va quedar una mica més grossa i he detectat que no va tan bé, ja que es mou i és incòmode...

 

Doncs conjuntent fet per començar aquest curs 2018-2019!

Arrecades de texà

Aquesta entrada serà breu però descobrireu moltes coses!
Durant l'estiu vaig provar de fer arracades de roba i la veritat és que em va encantar el resultat. Quan les vaig publicar, la Marta, d'aventures i desventures dels 30, va dir mig en broma, mig en serio que en volia unes i això mateix vaig fer. En vaig preparar unes per ella de ben boniques.

A la roba texana i vaig afegir la de lletres que tan m'agrada i les vaig posar en forma de molinet amb un brillantet al mig. El tancament és petit però penja una mica.

 La Marta les va rebre el dia que ens vam conèixer, fa ben poc! Encara que no us ho creieu, vam organitzar el #bagtochange sense coneixe'ns personalment i essent una de cada punta de Catalunya!!!  Alicia de @ganxetades va fer un canvi de mans ja fa algun temps i ens vam conèixer llavors; i mica en mica, sense adonar-nos-en la nostra amistat virtual va anar mantenint-se i creixent fins que vam organitzar tot aquest bonic embolic del que moltes formeu part.



La presentació va ser un èxit i li vaig poder entregar aquest detallet de molinet. No sabeu la  il·lusió poder-li donar personalment! Les altres arrecadetes, me les vaig quedar jo, ben sencilles però molt boniques, també!

Així que ara ja sabeu per a qui i quan eren! 

Mocador amb vora de ganxet

Els que em coneixeu sabeu que el ganxet no és una de les coses m'agrada més, però de tant en tant... em ve de gust! Em vaig comprar aquesta roba prima a Stracciatelas per fer-me'n un mocador de coll (el meu complement ideal a l'hivern) i quan la vaig tenir a les mans, em va venir de gust fer-li una vora de ganxet de color groc.

La veritat és que no és la vora més treballada ni perfecte del món, però a mi m'encanta com ha quedat el resultat. Quan vaig fer-ne aquell altre de gatets amb la vora rosa, ja vaig dir que me'n faria un per mi... i la veritat és que ha tardat però al final me l'he fet!

 Vaig fer una vora senzilleta a tot al voltant i em va sembla que unes borles li quedarien bé, li donarien pes, farien que no s'aixequés tant... i així mateix ho vaig fer, amb el mateix fil. És la primera vegada que en feia i no estava segura del resultat!

 A més, fent el mocador vaig descobrir una "pata" per fer costures invisibles o molt arran al marge que em va anar molt bé per fer-hi a sobre la vora de ganxet.

I per vosaltres, quin és el vostre complement ideal?

Faldilla juvenil!

Com ja us vaig explicar, gràcies a l'armari en càpsules de The sweing recipe vaig aprenent coses noves. I el patró de la faldilla Taringe tenia dues versions, una recta i una de mitja capa. Aquesta la vaig cosir amb una roba de texà estampada i una caiguda molt bona. 

No us ho creureu, però una de les coses que més va agradar de la faldilla van ser les enormes butxaques que porta! És comodíssima i molt bonica, trobo.

Aquesta roba tan preciosa és de desfilart, a Girona, lloc on sempre que hi vaig m'assessores i acabo trobant allò que busco!

Doncs, res, ara ja podem anar "con faldas y a lo loco!"