Un altre cavallet!

Sovint les joguines clàssiques tenen més èxit del que ens pensem o del que esperem! I això és el que m'ha passat a mi amb aquests cavallets... Cada vegada que algun nen ve a casa s'enamora del cavallet que tenim. M'ho posen molt fàcil si els hi he de fer algun regalet!

Aquest arribarà per sorpresa però espero que amb la mateixa alegria amb la que és rebut sempre! De feltre gros i amb una crinera de feltre de colors  té uns colors alegres i divertits que conviden a jugar-hi. L'ull no l'he pogut cosir i l'he enganxat amb cola tèxtil, però ha durat 30 segons... (nota mental, totes les coses per nens, ulls cosits o no duren...)



Finalmetn una cinta  de trapillo que servirà per guiar-lo en les seves properes aventures. I un pal ben decorat amb una cinta brillant molt bonica i que utilitzo tot sovint.

Espero que acabi el dia ben cansat, senyal que l'han fet córrer molt! 

Cadires d'aniversaris

A Cicle Inicial desapareixen les corones el dia de l'aniversari, tot i que el fem especial d'alguna manera. Una bona amiga em va ensenyar una corona que feia per la cadira i em va semblar una idea perfecte per fer sentir als nens més especials en el seu dia!

 

N'hem fet una per cada classe, i cada mest@ ha decicidit si hi posava número o no. Totes estan fetes amb feltre de diferents colors. Unes banderoles al lateral dret fetes amb retalls de feltre i una cinta platejada a sota.
Els números l'hem fet amb goma eva amb purupurina enganxada un velcro adhesiu.

Us vull explicar una anècdota que crec que guardaré sempre en el meu cor. Tenia la corona apunt per estrenar amb el primer aniversari del curs i un matí, un company ens va dir que ens havia d'explicar una cosa molt important.

El vaig deixar enfilar al banc on expliquem coses i ens va dir que era el seu segon aniversari. Li vaig preguntar que com era això que tenia dos aniversari, i ens va explicar que aquell dia feia just 5 anys que havia rebut un transplantament de mèdula per poder curar-se d'una malaltia que patia. I que gràcies a la solidaritat d'algú que no coneixia ara es trobava bé i podia venir a l'escola.

Com podreu comprendre, ens vam quedar sense paraules i amb els ulls una mica negats. Vaig ensenyar la corona i vaig treure el número. Els hi vaig dir, "Crec que avui és el dia perfecte per estrenar la corona dels aniversaris".
Són aquestes coses que fan tan gran la nostra feina...

I tornant a la corona, la veritat és que ha estat un encert i els nens estan encantats. Gràcies per la idea, Cristina!!!

Un gosset

Durant l'estiu, amb el petit de casa hem dissenyat, tallat i enganxat un parell de samarretes. Una d'elles, ja la vareu veure, era la de robots; l'altre us l'ensenyo ara que comença a fer fresqueta, aquesta del gosset.

Fer projectes amb els petits de casa és divertit i els resultats els deixen bocabadats! El truc està en buscar robes autoadhesives o que s'enganxin i cosir a sobre, ajuda molt i a ells els hi sembla que han fet una feinada de por! Jo sempre faig o imprimeixo una plantilla de paper i després vaig cosint tallant i enganxant les parts.

Què us sembla el nostre gosset?

Petita i portable 100%

Sovint penso que un bon regal sempre és aquell que serà útil i portable 100%, i per això vaig triar aquesta roba texana de desfilart per fer aquesta bossa de cordills.

Un petit regal per grans coses. Aquesta roba ja la tenia i era un retall. La típica bossa però amb una butxaqueta a davant tancada amb un botó blanc, igual com el cordillet que li dona un toc que ressalta i m'encanta!

Trobo que aquest model amb aquesta roba és per a qualsevol edat! 100% portable i d'allò més útil! Espero que la destinatària la gaudeixi d'allò més!

Esmorzars ecològics

Avui algú ha anat ben mudat a treballar amb el seu nou boc'n roll! Fa temps que utilitzem tuppers, o altres embolcalls, però aprofitant que en tenim un de mostra, he decidit provar què tal sortia un boc'n roll. I la veritat és que el resultat m'enanta!

La part interior té un plàstic impermeable. Així s'evita que l'oli de l'entrepà o la xocolata traspassi i ho embruti tot

Per la part exterior he posat una loneta molt bonica de l'espai  i he tancat amb un velcro de color blanc. Destaca molt però no hi queda malament.





Finalment per tal que tot quedés més ben posat i més bonic he fet una puntada a tot el voltant que li dóna cosa.

És cosa de tots cuidar el mediambient i reduir les deixalles, els petits gestos són poderosos! (Capità Enciam)

Adéu paper de plata!

Bag to change SORPRESA!

Acabat el Bag to change, rebudes totes les bosses, ara us puc confessar que jo en vaig enviar 2! Una per la meva amiga de l'intercanvi i l'altre per @aventuresidesventures30, L'acabament del bag to change coincidia força amb el seu aniversari i era una bona excusa, oi? Així que ella tindrà dues bosses per lluir!

Quina diferència veieu entre un costat i l'altre? 

Exacte, un costat té uns botons blancs de fusta i l'altre els té negres!

Com veieu, també l'he tancat amb cremallera al meu estil i aquí es pot veure el detallet de la M on anava... al tirador de la cremallera!

Aquí es veu molt bé que la nansa és de nylon ample, amb l'experiència he comprovat que quan més ample menys marca deixa quan la carregues amb pes a dins.

L'interior és de color blanc i amb una butxaqueta de la loneta exterior. Dins hi anava una altra sorpresa... un clauer...enganxat a un mosquetó! I aquest serà a partir d'ara el toc de les meves bosses gràcies a ella mateixa! 

Resultat que una de les primeres etiquetes que vaig posar en un bolso la vaig cosir del revés... i al comentar-li a la Marta hi va veure el costat positiu. Em va dir em podia anar bé per penjar-hi les claus. Em va semblar una idea genial i tan a la seva bossa com a la de la Iolanda hi he posat un mosquetó a l'etiqueta interior, per poder-hi posar les claus i no perdre-les... cosa que empassa tot sovint, per no dir cada dia!

Què us sembla el meu nou toc a les bosses?