A Cicle Inicial desapareixen les corones el dia de l'aniversari, tot i que el fem especial d'alguna manera. Una bona amiga em va ensenyar una corona que feia per la cadira i em va semblar una idea perfecte per fer sentir als nens més especials en el seu dia!
N'hem fet una per cada classe, i cada mest@ ha decicidit si hi posava número o no. Totes estan fetes amb feltre de diferents colors. Unes banderoles al lateral dret fetes amb retalls de feltre i una cinta platejada a sota.
Els números l'hem fet amb goma eva amb purupurina enganxada un velcro adhesiu.
Us vull explicar una anècdota que crec que guardaré sempre en el meu cor. Tenia la corona apunt per estrenar amb el primer aniversari del curs i un matí, un company ens va dir que ens havia d'explicar una cosa molt important.
El vaig deixar enfilar al banc on expliquem coses i ens va dir que era el seu segon aniversari. Li vaig preguntar que com era això que tenia dos aniversari, i ens va explicar que aquell dia feia just 5 anys que havia rebut un transplantament de mèdula per poder curar-se d'una malaltia que patia. I que gràcies a la solidaritat d'algú que no coneixia ara es trobava bé i podia venir a l'escola.
Com podreu comprendre, ens vam quedar sense paraules i amb els ulls una mica negats. Vaig ensenyar la corona i vaig treure el número. Els hi vaig dir, "Crec que avui és el dia perfecte per estrenar la corona dels aniversaris".
Són aquestes coses que fan tan gran la nostra feina...
I tornant a la corona, la veritat és que ha estat un encert i els nens estan encantats.
Gràcies per la idea, Cristina!!!
Un conjunt de samarreta de màniga curta amb molts detallets i una bossa de fils. Tot i que no sempre són pràctiques les seves nanses, perquè s'emboliquen... ho són per la mida, perquè no pesen.... Em quedava un retallet de d'aquesta preciosa loneta de flamingos i, coneixent la receptora, vaig pensar que era el regal ideal! Aquí us ensenyo tots els detallets!Per passar el cordillet he fet servir aquests traus metàlics, tot i que no tinc la màquina per posar-los, la modista del poble em va explicar com fer-ho i, tot i que una mica aixafats, queden prou bé.Em va sobrar un trosset amb algun flamingo sencer i vaig posar una petita aplicació a la samarreta, amb una punteta lila a sota.A la màniga vaig fer un petit llacet acabat amb un botonet de cor. 
Sovint les joguines clàssiques tenen més èxit del que ens pensem o del que esperem! I això és el que m'ha passat a mi amb aquests cavallets... Cada vegada que algun nen ve a casa s'enamora del cavallet que tenim. M'ho posen molt fàcil si els hi he de fer algun regalet!
Finalmetn una cinta de trapillo que servirà per guiar-lo en les seves properes aventures. I un pal ben decorat amb una cinta brillant molt bonica i que utilitzo tot sovint.
